Segons l’Organització de les Nacions Unides,
el tràfic humà és la segona activitat econòmica il·legal més lucrativa a nivell
mundial - després del tràfic de drogues - i mou uns 32.000 milions de dòlars
l’any.
El tràfic de dones
i menors amb fins d’explotació sexual és el negoci mundial que més ràpid creix,
malgrat el fet que la legislació internacional i la de 134 països tipifiquen el
tràfic sexual com a delicte.
Avui en dia, arreu
del món, hi ha com a poc 20,9 milions de persones adultes i menors en
condicions de treball forçat, de mà d’obra subjugada o de servitud comercial
sexual.
Prop de 2 milions de menors són explotats cada any
en el negoci mundial del sexe comercial. La majoria de víctimes del tràfic
d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual (el 98%) són dones i nenes.
Segons les dades de les Nacions Unides, es calcula que a Europa hi ha
més de 140.000 víctimes d’aquest tràfic, que poden arribar a generar uns 3.000
milions de dòlars anuals per als traficants. Un "mercat" d'explotació
que a més, segons el mateix informe de l'ONU, té un cicle de rotació de dos
anys, la qual cosa fa necessari reclutar cada any unes 70.000 dones per
mantenir el mercat.
El tràfic sexual, ja
sigui dins o fora
de les fronteres nacionals,
és una violació dels drets
humans fonamentals com el
dret a la integritat física,
a la igualtat, la dignitat,
la salut i la seguretat o el
dret de les persones a no ser sotmeses a
pràctiques de violència i
tortura. Els principals
tractats internacionals de
drets humans, com
la Convenció sobre l'Eliminació de
totes les Formes
de Discriminació contra la Dona
(CEDAW), consideren el
tràfic sexual una forma de discriminació sexual i una violació dels drets humans.
Les persones que sobreviuen al tràfic sexual
parlen de degradació física i mental. Aquestes persones moltes vegades són
aïllades, intimidades, venudes com a mà d’obra subjugada i sotmeses a
agressions físiques i sexuals per part dels traficants. La majoria viuen sota
constants amenaces físiques i psicològiques. Moltes de les víctimes pateixen
traumes emocionals, com símptomes del trastorn d’estrès
posttraumàtic. A més, corren un major risc de contraure malalties de
transmissió sexual, com el VIH/SIDA. Moltes dones queden embarassades i són
obligades a avortar en condicions de manca de seguretat.
A l’Estat espanyol, pràcticament tots els
casos de tràfic d’essers humans detectats són amb fins d’explotació sexual. No
hem d’oblidar que el tràfic de dones i nenes és una de les formes que adopta la
violència contra les dones.
Catalunya s’ha
convertit en un paradís de l’explotació sexual (897 detencions per
Mossos des de 2011 a Catalunya a causa de la trata de persones per a explotació
sexual . A més, s’ha identificat un total de 7.530 dones en la prostitució des
de 2011, dades publicades per les
II Jornades sobre tràfic de persones de d’Institut de Seguretat Pública de
Catalunya)
Les sancions i multes que
s’apliquen a dones en situació de prostitució a les carreteres i als carrers
d’algunes ciutats només contribueixen a estigmatitzar aquestes dones, agreujant
la seva situació. Aquestes mesures hipòcrites pretenen oferir la imatge d’un
espai públic desembarassat de les misèries i injustícies que engendra la nostra
societat. Alhora, afavoreixen el desenvolupament de la prostitució en circuits
opacs i, finalment, amb major capacitat de control i d’expansió pel que fa al
crim organitzat i a les indústries del sexe, com és el cas del macro bordell de
La Jonquera. La indefinició jurídica de l’Estat espanyol va cedint terreny
davant les pressions de les indústries del sexe, que volen expandir els seus
negocis mitjançant una legislació favorable.
És evident que ”aquesta violació dels
drets humans és conseqüència de la demanda dels serveis sexuals i dels
ingressos que aquesta genera. La comercialització dels éssers humans com a
objectes sexuals, la pobresa, la desigualtat de gènere i les condicions de
subordinació de dones i nenes constitueixen un terreny fèrtil per a la tracta
de persones” (Michelle
Bachelet, Directora de ONU Mujeres y ex presidenta de Chile a Equality Now).
Avui, la societat catalana es mobilitza i
debat al voltant del seu dret a decidir. Però, sigui quina sigui l’opció que
finalment adopti el poble de Catalunya, nosaltres afirmem que cap projecte de
país veritablement democràtic podria sostenir-se sobre la profunda desigualtat
entre homes i dones, la violència de gènere i l’explotació deshumanitzadora que
representa l’existència d’aquesta xacra, el
tràfic de dones i l’explotació sexual.
PER TANT, REIVINDIQUEM :
• La supressió de tota forma de repressió contra
les víctimes.
• La regularització de les persones immigrades
víctimes del tràfic i l’explotació sexual, sense obligació de denúncia de les
xarxes de proxenetes o traficants.
• Una legislació que permeti lluitar
efectivament contra el tràfic i l’explotació sexual
• Polítiques alternatives, oferint suport
jurídic, assistencial, formació professional i accés als serveis socials a les
persones víctimes del tràfic i l’explotació sexual, amb l’objectiu d’ajudar-les
a sortir-ne.
• Educació escolar, així com formació de les
administracions públiques, justícia i policia, en valors igualitaris i no
sexistes.
