Aproximadament
90 feminicidis i assassinats masclistes han estat perpetrats en el que portem
de 2016. Centenars de vides han estat truncades, centenars de menors i
familiars han quedat orfes i sense protecció per part de les administracions.
Centenars, milers de dones no oblidem l'existència d' aquestes dones i lluitem
per l'eradicació de les violències masclistes que volten les vides de les dones
fins a la violència més extrema, que és el vil assassinat.
Una
societat que suporta tant dolor, que no és capaç de donar solucions a aquest
terrorisme contra les dones és una societat que s'ha descolorit; és una
societat insensible i deshumanitzada que no valora que les dones mereixen vides
dignes de ser viscudes.
La
violència semblés que ha vingut per instal·lar-se a les nostres vides, tenyint
els nostres pobles i ciutats de morts violentes de dones. I és obvi que aquest
terrorisme masclista té un origen estructural, que condemna a les dones per la
seva doble condició de gènere i de classe, al domini dels homes, del capital i
a la dependència de la llar i de les cures de menors i gent gran.
I no ho hem
de tolerar, de consentir, perquè sense dones la Vida no existeix, la Democràcia
és una fal·làcia i la Justícia pateix de falta de raó.
Portem anys
patint una degradació constant del nostre imperfecte "Estat de
Benestar", dins el qual els Serveis Públics, (Educació, Sanitat o Serveis
Socials), han encallat, atès que les polítiques de retallades i de degradació
de alló públic han estat brutals. El PP al capdavant (juntament amb totes les
organitzacions polítiques que els donen suport, votació rere votació, al
Congrés, en els Ajuntaments, Parlaments i diputacions), avalen aquest nou ordre
social que aboca a la violència, a la pobresa i la desesperança a milers,
milions de persones.
Caminem
sobre un planeta hostil, on la Justícia Social i la Dignitat només es reserva
per a la beneficència, la caritat en el sentit religiós del terme i per la
compassió; en el qual els drets de les persones, els Drets Humans en
definitiva, no són més que miratges.
Per aquest
motiu les dones que formem part del Moviment Feminista, que militem en
organitzacions polítiques i sindicals que enarboren la bandera del feminisme i
de l'anticapitalisme, hem de ser més forts i radicals per frenar aquest
feminicidi i aquesta bogeria. La violència contra les dones és una emergència
social que no pot esperar més.
La sordesa
dels nostres governants és total davant demandes tan urgents com la necessitat
d'una nova Llei Integral contra la Violència de Gènere i una Llei d'Igualtat
amb dotacions pressupostàries suficients; la potenciació d'unes polítiques
d'absolut respecte al nostre cos i a la nostra llibertat i identitat sexual per
aconseguir l'avortament lliure i gratuït; perquè els nostres cossos no siguin tractats
com a atuells i es converteixin en ventres de lloguer; perquè la tracta de
dones i nenes amb fins d'explotació sexual sigui perseguida i abolida a través
de mesures eficaces; per aprovar una nova Legislació Laboral que no precaritzi
ni degradi i que, de passada també, dignifiqui a les dones treballadores, un
reforçament de tots els Serveis Públics; inversió en Educació, Sanitat i
Serveis Socials; dret a un treball digne, així com a sostre.
El Moviment
Democràtic de Dones, com a part del Moviment Feminista, somia amb una societat
sense violència on les dones siguem lliures.
Per
aconseguir l'objectiu d'eradicar la desigualtat, treballarem amb afany a fi
d'AVANÇAR en la transformació social i política; per AVANÇAR en la unitat
feminista; per AVANÇAR en la mobilització; per AVANÇAR en la consecució de la
igualtat real; per assolir l'objectiu que les dones visquin dignament i els terroristes masclistes hagin estat esborrats a través de l'aplicació d'una nova
legislació reflexe de la conscienciació social i d'una mobilització que prega
per un nou model de societat més solidari, més igualitari, més democràtic, més
just i més pacífic.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aproximadamente 90
feminicidios y asesinatos machistas han sido perpetrados en lo que llevamos de
2016. Cientos de vidas han sido truncadas, cientos de menores y familiares han
quedado huérfanos y sin protección por parte de las administraciones, Cientos,
miles de mujeres no olvidamos la existencia de estas mujeres y luchamos por la
erradicación de las violencias machistas que cercan las vidas de las mujeres
hasta la violencia más extrema, que es el vil asesinato.
Una sociedad que soporta
tanto dolor, que no es capaz de dar soluciones a este terrorismo contra las
mujeres es una sociedad que se ha descolorido; es una sociedad insensible y
deshumanizada que no valora que las mujeres merecen vidas dignas de ser
vividas.
La violencia pareciera
que ha venido para instalarse en nuestras vidas, tiñendo nuestros pueblos y
ciudades de muertes violentas de mujeres. Y es obvio que este terrorismo
machista tiene un origen estructural, que condena a las mujeres por su doble
condición de género y de clase, al dominio de los hombres, del capital y a la
dependencia del hogar y de los cuidados de menores y ancianos.
Y no lo hemos de
tolerar, de consentir, porque sin mujeres la Vida no existe, la Democracia es
una falacia y la Justicia adolece de falta de razón.
Llevamos años
sufriendo una degradación constante de nuestro imperfecto “Estado de
Bienestar”, en el cual los Servicios Públicos, (Educación, Sanidad o Servicios Sociales), han encallado, dado
que las políticas de recortes y de degradación de lo público han sido brutales.
El PP a la cabeza (junto con todas las organizaciones políticas que les apoyan,
votación tras votación, en el Congreso, en los Ayuntamientos, Parlamentos y
Diputaciones), avalan este nuevo orden social que aboca a la violencia, a la
pobreza y a la desesperanza a miles, millones de personas.
Andamos sobre un
planeta hostil, donde la Justicia Social y la Dignidad sólo se reserva para la
beneficiencia, la caridad en el sentido religioso del término y para la
compasión; en el cual los derechos de las personas, los Derechos Humanos en
definitiva, no son más que espejismos.
De ahí que las mujeres que
formamos parte del Movimiento Feminista, que militamos en organizaciones
políticas y sindicales que enarbolan la bandera del feminismo y del
anticapitalismo, debemos ser más fuertes y radicales para frenar este
feminicidio y esta locura. La violencia contra las mujeres es una
emergencia social que no puede esperar más.
La sordera de nuestros
gobernantes es total ante demandas tan acuciantes como la necesidad de una
nueva Ley Integral contra la Violencia de Género y
una Ley de Igualdad con dotaciones presupuestarias suficientes; la potenciación
de unas políticas de absoluto respeto a nuestro cuerpo y a nuestra libertad e
identidad sexual para conseguir el aborto libre y gratuito; para que nuestros cuerpos no sean tratados como vasijas y se
conviertan en vientres de alquiler; para
que la trata de mujeres y niñas con fines de
explotación sexual sea perseguida y abolida a través de medidas eficaces; para aprobar una nueva Legislación
Laboral que no precarice ni degrade y que, de paso también, dignifique a las
mujeres trabajadoras, un reforzamiento de todos los Servicios Públicos;
inversión en Educación, Sanidad y Servicios Sociales; derecho a un trabajo
digno, así como a techo.
El Movimiento Democrático de Mujeres, como parte del Movimiento
Feminista, sueña con una sociedad despojada de violencia donde las mujeres
seamos libres.
Para conseguir el objetivo de
erradicar la desigualdad, trabajaremos con ahínco a fin de avanzar en la transformación social y política; para avanzar
en la unidad feminista; para avanzar
en la movilización; para avanzar
en la consecución de la igualdad real; para alcanzar el objetivo de que las mujeres vivan
dignamente y los terroristas machistas hayan sido borrados a través de la
aplicación de una nueva legislación reflejo de la concienciación social y de
una movilización que clama por un nuevo modelo de sociedad más solidario, más
igualitario, más democrático, más justo y más pacífico.